Miquelianades

Alguien dijo que lo que yo hago es algo parecido al nombre del blog

viernes, 29 de agosto de 2014

Dedicado a Antonio Picas Martinez (extraido de su libro Memorias d. un investigador d´art teniendo el beneplacito de su autorización).

Estos apuntes de Antonio Picas Martinez, son extraidos del libro memorias ´un investigador d´Art, publicadas por Edicions "oniric DIA", como seguramente estos textos no han sido guardados en ningún soporte digital lo haré por mi amistad con Antoni Picas al que tuve el gusto de conocer en el Hotel Palladium lugar donde yo desempeñaba el trabajo de recepcionista, siendo la comunicación con los intelectuales, músicos, que allí solían alojarse uno de los alicientes para sobrellevar el trabajo cotidiano, de ello dejó constancia Camilo José Cela Conde en un articulo del suplemento La Almudaina. Estos escritos están originalmente en catalán. Antonio Picas en la actualidad y a su edad de 92 años está en activo aunque no de forma tan intensa. Picas también realizó escritos sobre Dalí, Miró, Picasso y otros, así como sobre la barriada de la Barceloneta y también estudios arqueològicos de los petroglifos y formaciones rocosas de Savassona.
Estos formaban apéndices al final de sus escritos, la mayoría hacen referencia al arte o al dibujo en general...Como un Bíblia artistica.
Un buen conocedor de su obra es Ignasi Puig Alemán, pintor,escritor y activista cultural.
El material editado en catalán, començam :
"L´home està comdemnat a ser liure" és una frase pronunciada per Sartre i que jo la potenciaría afegint-li que: "l´artista està condemnat a ser encara molt més lliure".
"L´art necessita ser lliure per ser de debó art. Saber mirar és una mena d´inventar"
"L´artista pintor si és creatiu no té que voler reproduir mai la realitat objectiva que se li reflexa en la retina".
"L´expectador té que saber gaudir d´una altre realitat oferidad per l´artista sense oposar-se.
"L´abella estructura el rusc al construir una perfecta i bella arquitectura geomètrica".
"Un bon artista plàstic té que evitar de caure en el parany d´enamorar-se de la bella visió de la natura".
"La paleta del pintor és un piano cromàtic. Les tecles són els pinzells, les notes les pinzellades, els colors els sons, i les imatges la melodia".
"la majoría dels humans tenen la facilitat d´expressar renecs per la boca, peró molt pocs saben articular bons pensaments a través d´ella".
"La febre del lloro és una malaltía de molts pintors al reproduir imatges sense entendre el seu contingut. El mateix que fa el lloro que parla sense saber pas el que diu".
"La febre manual és com una infecció gestual . L´artista preten que el virtuosisme de les mans sigui l´ünica finalitat demostrativa de l´obra d´art".
"La febre matèrica és com una diarrea per aconseguir que l´art sigui una bella expressió de matèria com excrementada".
"La febre paridora (la parida) es la responsable d´oferir productes estètics mal fecundats. És un peculiar narcisme de l´artista de voler presumir de la bellesa del seu melic".
"La diferència entre l´aranya i el camaleó rau en que l´aranya construiex i en canvi el camaleó mimetitza. Podriem considerar que l´aranya dissenya estructures a l éspai a base de lineas.
"L´aranya dissenya estructures geomètriques a l´espai, és un excels dibuixant pel seu predomini de la línia per sobre de la taca. En canvi el camaleó es un perfecte imitador del color on diposita el seu cos, això fa que l´important per ell sigui copiar una taca cromàtica. La màgica interpretació de la natura de l´excels pintor Vincent Van Gogh és deguda a que ell va saber aplicar la fusió dels dos principis : línia i color, ja que els seus millors quadres són els pintat amb línias de color (dibuix i pintura s´expressen units)".
"Els fulls de paper són com unes vísceres momificades del cos dels arbres, en que de la volumetría han passat a la panimetría".
"El camaleó és com un tintorer que alterna ficcions cromàtiques per enganyar la visió de la víctima però el seu color no és permanent com són els colors d´un quadre, sinó que és efimer".
"El pintor Vincent Van Gogh es va fer tants autorretrats com anys va viure. Tots van ser diferents. No eren fets per un narcissisme, sinò per varies raons. Una per no repetir-se, i l´altre per dificultats econòmiques de tenir que pagar models. Per això a través del temps es detecta en els autorretrats el procés de la seva malaltia mental. L´artista que vol sortir de la servil interpretació de la realitat no ho fa pas per evadir-se d´ella sinó per a superar-la".
"Cal saber respectar a l´art i aprendre de lo nou".
"L´Artista té que procurar harmonitzar el llenguatge de la matèria amb l´idioma de la imatge".
"Cal tenir la ment oberta a totes les teories estètiques. Però alerta!,cal desconfiar de tots els dogmatismes artístics i de les especulacions enteressades gratuites."
"La ment de Picasso fou com un calidoscopi en continu moviment creant infinites imatges".
"L´Arc de Sant Martí són espurnes d´aigua tenyida de set colors pel Sol, que com un mag del firmament el dibuixa a l´espai celest amb la preciió d´un compàs unint cel i terra".
"La paleta del pintor és com un taulell d alquímia, on l´artista manipula el color a la recerca d´un personal lirisme cromàtic".
"Un clau, un martell i un cordill,m són suficients per glorificar una mala pintura penjada a una paret"."
"Lo més dificil per a un pensador és poder tenir idees pròpias".
"El corc rossega la fusta, igual que la mala acció et rossega la consciència. Mirant el silenci de les imatges els nostres ulls fan de oïdes".
"La visió-mirall mai pot considerar-se una obra d´art. Això es produeix quan un pintor intenta plasmar els efectes mimètics del mirall damunt del llenç".
"L´Art és autèntic o no ho és. Potser un dels problemes de l´art actual és la pèrdua de sinceritat. Existeixen falsos i teòrics prestigis que potencien la trista fal·làcia estètica".
"La forma més bella de les formes naturalals és potser la de l´ou. Té un perfecte equilibri entre duresa, forma i contingut".
"La major riquesa per a un artista és la de poder crear art en completa llibertat".
"Els pintors comercials, per viure de la pintura tenen que claudicar de les seves conviccions estètiques i pintar a gust d´un pûblic que és generalment mimètic".
"L´artista té que saber posar imaginació a la imatge, i el contemplador li cal asimilar-la".
"El dibuix mimètic és un plagi a la visió, el mateix que hom repeteix les paraules d´altres".
"La línia corva, l´espiral i la parabòlica, són línies que generen vida. En canvi la línia recte és la prolongació d´un punt, com tot el que és estàtic representa la mort".
"A l´alumne de dibuix no tenim que exigir-li més del que pugui aprendre, però si desitjar que sigui portador d´un entusiasme per l´art gràfic, i sinó saber-li despertar".
"La sensibilitat de l´espectador és més activa al mirar una superficie rugosa que no pas una superficie llisa. La rugosa estimula a la imaginació, en canvi l´altre produeix indiferència. La textura sensibilitza una superficie".
"El dibuix és fill de la línia, com l´aigua és filla dels núvols i les gotes de pluja les llàgrimes de cel".
"El dibuix és el verb i la pintura la paraula, per això no té que limitar-se a reproduir fidelment una imatge, sinó que té que expressar les formes que la composen. Tal com van fer el diví Miquel Ângel o el genial japonés Hokusai".
" A l´home li costa molt de dibuixar bé, perque també li és molt difícil dissenyar-se bé la vida".
"Sandro Boticelli pintava i dibuixava otorgant-li acords musicals a la línia perque era més dibuixant que no pas pintor. Ell prefería la línia, a la taca".
"L´artista amanerat és el que es copia a si mateix, malgrat que se´l considera que té estil propi".
"L´artista té el privilegi de poder intervenir sobre la realitat i modificar-la si cal".
"El pensament és lliure, però en canvi, la parla està condicionada".
"Cal pensar al dibuixar i no sols mirar. Per aixó existeixen tantes imatges buides de contingut filles de sols de la mirara".
"L´art mimètic representa un plagi a la visió".
"La línia corba, l´espiral i la parabòlica, són línies farcides de vida. En canvi la línia recta és al reiterativa prellongació d´un punt; és estàtica i tot l´estàtic simbolitza la mort".
"L´acte de pensar és molt més màgic que no pas el de mirar".
"Mentres existeixin artistes amb esperit de recerca, mai es podrà donar l´art com acabat".
"Qui mira un quadre refà el mateix camí que el pintor".Braque.
"No desitjo pas semblar un gran artista, si lo que m´interessa és utilitzar l´art com un vehicle útil per la meva llibertat individual. Malgrat que desitjaria que la meva obra fos útil per estimular el judici estètic de llibertat dels altres".
"Les paraules buides no ens omplen la pensa, rellisquen pel criteri del pensament a l´entrar per una orella i sortin per l´altre".
"Les noves idees moltes són bones, malgrat que s´apliquen sovin malament".
"Moltes ideologies tenen bones arrels, però sovint són com alguns arbres que donen fruits bords".
"La dansa crea continues imatges humanes a l´espai. Cón formes que es fan i es desfan en un ritme continuament. Ês art mòbil i efimer d´expressió espacial del gest dels dansaires".
"En art lo més important no és la manera de veure les coses, sinó saber expressar el seu contingut".
"Per l´artista pintor el color blanc li representa el buit. com la superficie de l´immaculat espai plàstic del llenç. En canvi el color negre pot representar la nit, les tenebres o la foscor de la mort. El color roig sagnant pot representar a la sang que és un liquid essèncial de la vida".
"L´art no té pàtria, però l´artista si". Maragall.
"La brutícia amb el temps harmonitza els quadres mediocres, segons em va explicar el restaurador professor Grau que volent netejar pintures antigues, al quedar neta la tela, es descobria que l´obra era tan mediocre que novament la tornavem a embrutar".
"La pintura és l´art del silenci, la poesía l´art de suggerir, i l´escultura l´art de la presència".
"La pintura té que ser un producte del pensament i no pas de la visió".
"L´obra plàstica i en la poesía, té que tenir més importància el que vol dir, que no pas la manera de dir-ho".
"Els quadres en el futur seran unes pantalles en moviment. En canvi la pintura estàtica serà un testimoni del pasat, com una estètica arquelògica que dormirà en el somni etern dels museus...En el moviment Op-art ja va establir un principi en que la imatge es movia dins de la retina, sense moure´s l´espectador de lloc".
"La funció crea la forma i l´artista la transforma".
"El poeta dissenya pensaments amb lletres i paraules, però s´expressa amb el so de la veu i amb el grafisme de les lletres".
"Estic fascinat per la llibertat, la creativitat, la filosofia, la poesía, la linia i el color. Tot unit genera art".
"En l´art val més suggerir que no pas mostrar, perquè així s´estimula la imaginació de l´espectador".
"La bellesa plàstica és generada pel pensament".
"El pintor objectiu produieix la realitat. En canvi el pintor creatiu és creador d´una altre realitat".
"Hom no pot concebre que la finalitat de l´art actual no sigui la culminació de l´absoluta llibertat d´expressió".
"La llum té veu pròpia i el seu llenguatge són les colors".
"El fotograf segresta les imatges lluminoses i les reté dins d´una cambra fosca fins alliberar-les a través de la llum de l´ampliadora".
"El somni és com un llapis que dibuixa a la ment imatges en moviment que es fan i es desfan".
"L´artista que s´inventa un estil, es condemna a plagiar-se a ell mateix".
"Si els ulls són les finestres del cos, la boca és la porta de sortida dels pensaments. Picasso destruia la bellesa femenina, perque aquesta no perjudiqués la bellesa plàstica de l´obra. La mostra d´aquesta lletjor està present en el quadres de les senyoretes d´Avinyó. En principi Picasso va posar la imatge d´un mariner, però posteriorment el va suprimir per evitar la part literària del quadre de l´obra i sols hi restessin els valors plàstics".
"L´art d´imaginar és el de dibuixar imatges a la ment".
"Quan un pintor cerca limitar-se a la màxima perfecció tècnica, és per un afany de demostració oi per carància de creativitat. Segons el pintor Van Gogh que va prosticar que el pintor del futur sería un solorista com mai ha existit, potser avui aquesta profecia s´ha aconseguit amb l´ordinador que produeix una escala cromàtica d´infinites games de colors quasi imperceptibles per l´ull del pintor".
"L´art ès la pura química de la ment".
"Qui no vulgui pensar no podrà mai assaborir els valors d´un quadre abstracte".
"El fotògraf intuïtiu no congela idees i imatges, sinò sensacions".
"La vesprada fa agonitzar lentament a la llum, però aquesta, parodiant a la mítica Au Fènix, reneix a l´alba".
"La imatge bella és com un poema per escoltar-lo pels ulls".
"El bon pintor fa música amb els colors i equilibris gimnàstics amb les linies de les imatges".
"Sempre la ment és la que ha de dirigir la mà, mai aquesta al dibuixar té que dirigir el traç. La má és una eina col·laboradora que es té que limitar a obeir".
"La lletra impressa és preferentment en negre per facilitarla lectura, com ho sigui que la foscor a l´interior d´una mina de carbó sigui negre i tan sols els ulls dels miners són blancs".
"L´harmonia plàstica consisteix en proporciona un equilibri entre forma i contingut".
"La mandra en pensar fa que l´artista prefereix mirar i copiar lo que veuen els seus ulls, que no pas utilitzar la ment mirant i pensant".
"La vehemència en l´expressió és el mitjà vàlid per aconseguir que una obra estableixi una veritable comunicació interpersonal".
"La llum té veu pròpia i el seu llenguatge són set mots de colors".
"L´art de la imaginació és la dèria de dissenyar imatges a la ment, abans de congelar-les gràficament damunt d´un suport".
"L´art és la química estètica elaborada per la ment".
"Qui no pugui pensar lliure de prejudicis artístics, mai podrà gaudir de contemplar la bellesa d´una obra abstracte".
"El fotògraf creatiu no fotografía sols imatges, sinò idees i sensacions".
"El dibuix és el llenguatge del silenci perque parla pels ulls de tota la humanitat".
"La vesprada fa agonitzar a la llum lentament fins a morir-se en la foscor".
"Quan la imatge és bella, és com un poema recitat pels ulls".
"El bon artista pintor té el dot de saber fer música vísula amb els colors".
"És la ment, mai la mà, la que té que dirigir el traç en l´acte de dibuixar. La mà és una eina col·laboradora, que es té que limitar a obeïr".
"L´harmonia del quadre en la proporció compositiva és la que ofereix un equilibri entre forma i contingut".
"L´essència del dibuix es manifesta amb la línia gràfica perque expressa la puresa de l´absolut".
"Un dibuix realitzat en línia continua és com un escrit sense posar-hi pauses, punts, comes ni accents".
"Dibuixar és pensar, i no es té que limitar sols a moure el llapis. Per això molts dibuixos són frustats, perque s´han mirat molt les imatges i en canvi s´ha pensat poc".
" Un quadre per esdevenir art no necesita ser pas representació passiva de la realitat objectiva. L´excés de linies pot anular l´emoció gráfica. Un escrit anòmin diu que: els detalls són com la sal, poca va bé, i molta fa mal".
"Que les imatges parlin i ques les paraules siguin imatges".Mallarmé (poeta)
"El llapis a la mà d´un dibuixant no pot ser com el bastó d´un cec que cerca el camí. L´artista no té que tantejar gràficament la imatge per representar-la, si no que la té que saber entendre-la abans de donar el primer traç. Les escultures de Miquel Àngel tenen la virtut de suggerir el seu contingut. Sense l´espai no és pas possible l´existència de la imatge. Saber veure equival a saber comprendre".
"La imatge creativa és un producte nou, en que la forma estransforma com si fos una transformació del mític Proteus".
"Vincent Van Gogh va fer de predicador abans de dedicar-se a la pintura, postulant les seves creences. Però va canviar al considerar de que la paraula es dissol a l´espai, però en canvi la imatge és permanent. La diferència entre l´artista pintor i l´investigador´creador, segons Victor Vasarely rau en una presa de conciència".
"Jo no pinto les coses com les veig, sinò com les penso, deia Picasso".
"La imaginació mai imita a la realitat, sinó que la potència".
"En Leonardo de Vinci va escriure: El ferro que no es fa servir es rovella. L`aigua estancada perd la puresa i es glaça a causa del ferd (fred). De la mateixa manera, la manca d´activitat destrueix el poder de la ment".
" La memòria és un arxiu de fets i d´imatges del passat".
"La hípocresía és la pell de la mentida".
"Un crític xinés va dir: El poble fa la crítica d´una pintura amb l´orella?"
"Moltes persones desitgen viure en un país de sords".
"Goethe afirmà: Si jo pinto un gos exactament com és, tindré dos gossos però no una obra d´art".
"Segons Van Gogh, nosaltres sols veiem els colors bàsics, el roig, el groc i blau. En canví les abelles percebeixen el blau, verd i l´ultraviolat. S´observa en quadres d´aquest pintor que les abelles preferien posar-se damunt de la signatura que era un color blau".

sábado, 3 de marzo de 2012

Aguilografías

miércoles, 6 de abril de 2011

Galería de Miquel Aguiló

No_va_poder_prende_el_vol20110305_CCLM20110305_Bateria20110305_10_01a20110305_Cbaix20110305_Contrabaix
Cripta de Gala en PúbolLluvia Nocturna en el Museo DalíGrifos Le llegó la horaSala Oval en Port LligatDalí a la carta
La sala de Mae WestLlança de Camino a CadaquésSalvador-Dalí (40)Tocador jpgCadillac al Cuadrado.Púbol
Salvador-Dalí (25)Salvador-Dalí (24)Salvador-Dalí (23)Salvador-Dalí (22)Salvador-Dalí (21)Salvador-Dalí (20)

Imagenes para llenar el sentido en nuestra vida cotidiana, paseando por calle, yendo por el campo, en un concierto, asistiendo a una exposición o a la tuya propia, realizando un viaje, una fiesta, llenar una vida de cosas para ser más feliz. y compartirlo.

martes, 5 de abril de 2011

ClanVenus xvid

viernes, 28 de mayo de 2010

domingo, 23 de mayo de 2010

Va de Blues

Afortunadamente la vida también tiene momentos en los que disfrutar, mientras no te llegue algún duro golpe al que sea dificil sobreponerse. Hablemos pues del concierto de John Mayall, yo no esperaba desvanecerme en delirios de vudú...un Auditorium no es tampoco el lugar destinado para ello, habría que elegir un lugar donde el humo y licor palpitara en el ambiente...oh, peró esto no es posible hoy en día, todo se ha diluido en normas de conducta perfectas y hay que guardar las composturas. Te pueden llamar la atención por comentar en voz baja un pequeño detalle de interpretación del teclista Tom Cunning o del bajista Greg Rzab, cuando inesperadamente todo el mundo se pone a aplaudir y entonces aquí no pasa nada, peró cuidado no digas esta boca es mía!!, hay que disfrutar en silencio. Un concierto de buena calidad y que hay que recordar, tendré en cuenta que el apoyo de John Mayall a la Serra de Tramuntana como patrimonio de la Biosfera, ya tendremos algo en común.

Vademécum

Dicen que el que hace fotografías goza más de la vida, peró eso lo he leído en el libro Vademécum fotográfico Agfa por el Dr. H.G.Wandelt, estamos hablando de un libro del año 1941, 10 años antes de yo nacer, curiosamente todo lo que explica en este libro ahora todo se realiza con los programas informáticos avanzados como photoshop en el que no te tienes que meter en el laboratorio o tu cuarto oscuro, para abrir tu cámara que podría ser una Agfa Billy- Record (la que sale en las señalizaciones de servicios) sacar tu carrete, enrollarlo en las bobinas, poner los liquidos como cuando haces un cóctel, peró claro no es un homenaje a las nuevas tecnologías cuando han desaparecido de tu disco duro 300 gigas de fotografías y de videos fotográficos a los que no me ha dado tiempo a salvarlos...aunque hay formas técnicas y de valioso presupuesto para ello, mañana será otro día.

jueves, 4 de marzo de 2010

Centenario de los Ferrocarriles de Mallorca 1875-1975


centenary railways palma de mallorca 1875 1975
Miquel Aguilo | MySpace Video
Este video es un homenaje a mi padre Miguel Aguiló Bonet como interventor honorario de FEVE, realizado por él en toda su integridad, excepto en unos fotogramas finales en los que mi padre aparece, trabajó durante 40 años en Ferrocarriles y como dato curioso se presentó a trabajar dia 1 de Mayo de 1945.Este video documento histórico es del dia que se celebró el centenario de Feve y como era mi padre un buen aficionado y pionero en el tema del video este lo realizó en formato super8 y recogió la presencia de todas las autoridades que en aquel momento regentaban nuestra sociedad en momentos de transición, desde el alcalde de Palma y otros alcaldes como el de Lloseta, Inca, Santa Maria, militares,sacerdotes,jefes de estación, capataces de vias y obras, jefes de economáto, revisores, bandas de música, macero de Inca, algún locutor de radio, peró no me consta que hubiera ninguna televisión que mejore este documento, suponiendo que exista.Finaliza la filmación con el paso de la locomotora Diesel camino des Pont des Tren, perseguida por las vias por mi primo Miguel Angel Aguiló, su padre José Aguiló Bonet que también trabajó en FEVE, digamos pues que sea un homenaje a todos ellos. Aquest vídeo és un homenatge al meu pare Miguel Aguiló Bonet com interventor honorari de FEVE, realitzat per ell en tota la seva integritat, excepte en uns fotogrames finals en els que el meu pare apareix, va treballar durant 40 anys a Ferrocarrils i com a dada curiosa es va presentar a treballar dia 1 de Maig de 1945.Este vídeo document històric és del dia que es va celebrar el centenari de Feve i com era el meu pare un bon aficionat i pioner en el tema del vídeo aquest el va realitzar en format super8 i va recollir la presència de totes les autoritats que en aquell moment regentaven la nostra societat en moments de transició, batle de Palma i altres batles com el de Lloseta, Inca, Santa Maria, militars, sacerdots, caps d'estació, capatassos de vies i obres, caps de economat, revisors , bandes de música, macer d'Inca, algun locutor de ràdio, però no em consta que hi hagués cap televisió que millori aquest document, suposant que existeixi.Finalitza la filmació amb el pas de la locomotora Dièsel camí des Pont des Tren, perseguida per les vies pel meu cosí Miguel Angel Aguiló, el seu pare José Aguiló Bonet que també va treballar a FEVE així com ara el seu fill José Luis Aguiló.Diguem doncs que sigui un homenatge a tots ells. This video is a tribute to my father Miguel Aguilo Bonet FEVE fee as auditor, performed by him in its entirety, except in a final frame in which my father appears, he spent 40 years as a curiosity Railways and presented to work day May 1 video 1945.Este historical document is the day that celebrated the centenary of Feve and as my father was a good amateur and pioneer in the theme of this video was made super8 format and picked up the presence of all authorities at that time was run by our society in times of transition, from the mayor of Palma and other mayors like Lloseta, Inca, Santa Maria, soldiers, priests, chiefs of station, ways and works foremen, heads of shops, reviewers , bands, beadle of Inca, a radio announcer, but I know that had no television to improve this document, assuming exist .Ending this film over the diesel locomotive train des Pont des Tren (Train Bridge ) pursued by the tracks for my cousin Miguel Angel Aguiló, his father Jose Aguiló Bonet who also worked on FEVE, his son José Luis Aguiló is following the footsteps and works at the train station of Palma, say because it is a tribute to all them. Istanbul Egypt Views Miquel Aguilo | MySpace Video video

martes, 16 de febrero de 2010

Canarios con Salvador Dominguez- Mundo Joven - 1972

viernes, 29 de enero de 2010

Don´t let be misunderstood

video Recuperación de un concierto de Eric Burdon hace unos veinticinco años.

jueves, 28 de enero de 2010

Le tengo un cariño especial a este evento musical anual que se celebra una vez más en el cine de Pórtol, la verdadera cuna del PopRock en Marratxí, cuya iniciativa no sería nada sin el empeño de este colectivo de jóvenes y no tan jóvenes de Marratxí para que este perdure ya más de una decada.

sábado, 23 de enero de 2010

Barbarela 70

Gracias a Jaume Boyeras Sampol, amigo de la infancia, en la actualidad todavía nos encontramos para revivir nuestros inquietos momentos, conserva una buena hemeroteca músical de revistas originales como Disco Express, Mundo Joven, Tele Guia, todas ellas entre el año 1968 al año 1972 y del que he extraido algún articulo como el que os presento del mejor momento de Barbarela, discoteca en la que pude ver en directo a Brian Auger con Obvilion Express,Z-66 por supuesto, Wilson Picket, José Feliciano, Ohio Express, Hollies, Darwin Teoria e incluso Patxi Andion que tuvo un altercado con alguien del público al que invitaron al camerino y no precisamente a tomarse una copa...el concierto de Patxi creo que duró 3 canciones. Debo agradecer a Jaume que me llevara a ver a Los Animals, Zoot Money y Alexis Korner con 15 años a mis espaldas. A Jaume pionero del coleccionismo de los cómics en Mallorca y experto Beatlemaníaco.

viernes, 10 de julio de 2009

Va de Blues

Va de Blues

Perspective Hand

Perspective Hand
foto analógica del 1978

BLUES

ja han pasat mes de vint anys desde el poema de Miquel Cardell, peró aqui el tornarem recordar.

Em crida d´un quart pis, a l´urbs, el blues.
Sobre la via el tren no fa remor,
absent. Trob pedra, mur, quan l´ascensor
s´atura i n´obr la porta, Em gir, esmús.

Apuj l´envit, i el meu joc no és pas mus.
De grat em grat el verí, la picor.
Degota sang la televisió
i al disc un àngel ritmic crida sus!

Esqueix la nota justa amb un gargall
que no escup: el m´envii. Buf a l´harmònica.
Cant, crid, renec, coneixent-me el rogall.

En cadira de rodes ajupit,
marc el ritme amb els peus. Sap el dimoni que
puputs van gats per la ciutat, de nit.
a Victor U. 25.5.88

BLUES EN SOL

Estic tan sol quan tu no estàs amb mi...
que sé ben redecertque em podria morir.
Jo t'estim tant que em sembla tornar boig.
Lo vermell ho veig blaui lo blau ho veig roig.
Te vaig veure una volta,me vaig enamorat,
me feres una ulladai mai més no em podré curar.
Tu tens verí,tu tens verí.
Això és bo per a tothom,però no és bo per a mi.
Els dius "t'estim"i no estimes ningú.
Conta'm mentides.Ningú no les diu com tu.
Torna, torna...torna'm a anomenar.
Quan tu dius el meu nom sembla que em tornin a batejar.
Tan sols per culpa tevame bolc en fang i llim.
Voldria avorrir-tela meitat del que t'estim
Guillem d´Efak

Honky Tonk Woman

Honky Tonk Woman

El gusto es mio

Una de los motivos de mi pasión por la ilustración o la fotografía fueron los autores de las portadas de vinilos, como imprescindibles citaría :
Joel Brodsky portadas del Doors, Tyrone Davis, Margie Joseph (Makes a new impression)
Michael Cooper- Stones (Their Satanic Majesties Request), Beatles (Stg. Peppers) Jimi Hendrix (Are you experienced) 2ª version.
Neil Adams fotografía 3D de Grand Funk Railroad, Shinin´On.
Gerek Mankowitz de Slade, Slayed?-Shoot, Chris Spedding 1976.
Peter Corriston - The Rolling Stones, (Some Girls).
Charles White III, Lettering Michael Doret, Concept John Berg, Octopus -GENTLE GIANT
John Berg - Chicago, Aerosmith, Jeff Beck (Blow by Blow)- Blue Oyster Cult (Agents of Fortune)- Badger (White Lady )
Jesse Edwin Davis- Jesse Davis.
John Entwhistle - The Who by numbers.
Bob Zoell - The Flaming Groovies.
Eric Meola - Bruce Springsteen (Born To Run)
Watal Asanuma - Eric Clapton (Slowhand)
Jack Robinson - Roberta Flack (Chapter Two)
Chris Clunn - Red Hot Chili Peppers (The Abbey Road EP-1988)
Jim Marshall - (Moby Grape-1967)
Tom Gundelfinger - C.S.N. & Y. ( Déjà vu)
Jimmy Wachtel - Joe Walsh (The Smoker You Drink The Player)
Burton Silverman - Aqualung- Jethro Tull
Jimmy Grashow - Stand up - Jethro Tull
Robon - J.J.Cale (Naturally)

Richard Germinaro - J.J.Cale (Okie)
Gary Burden - Art Direktion-
Neil Young (On the Beach), (After the Gold Rush).
Ringo Starr- T Rex.
Norman Seef- Joni Mitchell (Don Juan´s Reckless Daughter)-Leo Kottke (My Feet Are Smiling)- Captain & Tennille (Dream) -Rickie Lee Jones 1979- Van Morrison (Wavelengh 1978)
Peter Howe -Badfinger -
Victor Moscoso - The Steve Miller Band (Children of the Future)
Rick Griffin -The Grateful Dead
Robert Crumb – Janis Japlin & the Holding Company
Maxwell Armfield- Then Play On - Fleetwood mac
Lee Colklin - Santana
Abdul Mati Klarwein- Abraxas - (Santana)
David Montgomery fotógrafo de las portadas como Electric Lady Land de Jimi Hendrix o ”The Who” Who sells out " ,
Eric Burdon, Cat Stevens, John Lennon, Joni Mitchel, Bob Dylan o Miles Davis portadas propias.
Heinz Edelman- (Yellow submarine ) como obra más conocida.
Alan Aldridge- ilustrador Beatles (Libro Beatles complete)
George Meyzunger - Eric Burdon Proclames War.
Lee Oskar - The world is a ghetto - War ( Lee Oskar es el armonicista de War )
Michael Strauss - Guilty -(Jimmy Witherspoon-Eric Burdon)
Eric Victor Burdon - Ark - Eric Burdon
Eric Victor Burdon - Last Drive - Eric Burdon
Thierry de Montvallon -( Eric Burdon and the Animals )- Newcastle-on-Tyne, december 1963
Nancy Reiner - The Cry of Love - (Jimi Hendrix)
Robert Williams - Appetite For Destruction - (Guns N´Roses)
Martin Sharp - Disraeli Gears (Cream)
Aubrey Powell - Houses of the Holy - Led Zeppelin
Barry Godber - In The Court Of The Crimson King


Fragmento de El Perseguidor de Julio Cortazar, una reflexión sobre el tiempo y el espacio sobre Charly “Bird” Parker.

Te estaba diciendo que cuando empecé a tocar de chico me dí cuenta de que el tiempo cambiaba. Esto se lo conté una vez a Jim y me dijo que todo el mundo se siente lo mismo, y que cuando uno se abstrae...Dijo así, cuando uno se abstrae. Pero no, yo no me abstraigo cuando toco. Solamente que cambio de lugar. Es como en un ascensor, tú estás en el ascensor hablando con la gente, y no sientes nada raro, y entre tanto pasa el primer piso, el décimo, el veinticinco, y la ciudad se queda ahí abajo, y tú estás terminando la frase que habías empezado al entrar, y entre las primeras palabras y las últimas hay cincuenta y dos pisos. Yo me dí cuenta cuando empecé a tocar que entraba en un ascensor, pero era un ascensor de tiempo, si te lo puedo decir asi. No creas que me olvidaba de la hipoteca o de la religión. Solamente que en esos momentos la hipoteca y la religión eran como el traje que uno tiene puesto; yo sé que el traje está en el ropero, pero a mí no vas a decirme que en este momento ese traje existe. El traje existe cuando me lo pongo, y la hipoteca y la religión existían cuando terminaba de tocar y la vieja entraba con el pelo colgándole en mechones y se quejaba de que yo le rompía las orejas con esa-música-del-diablo.
Esto del tiempo es complicado, me agarra por todos lados. Me empiezo a dar cuenta poco a poco que el tiempo no es como una bolsa que se rellena. Quiero decir que aunque cambie el relleno, en la bolsa no cabe más que una cantidad y se acabó.

Párrafo de Hojas de Hierba : Walt Whitman

Escuchad ! Algún trompetista extravegante, algún músico raro, revolotea invisible en el aire, entona melodías caprichosas esta noche.
Te oigo, trompetista, escucho con atención y percibo tus notas, que ya se derraman, que ya giran como la tempestad en torno a mí, que bajan, se apagan, se pierden en la distancia.

Recomiendo el poema de Ana Rossetti : La nota del Blues

Fragmento :


Que es la nota del Blues sino la disidente.
La que desconcierta.
La que se infiltra-
La que rasga el pentagrama penetrándolo de una tristeza
intolerable.
Es la nota que sacude y agita el alma para que la música no se adormezca,
no la cautive.
Es la nota de los diferentes,
de los excluídos,
de los molestos,
de los que interrumpen,
de los que desmienten y desordenan.
Lo que hace que el Blues sea Blues.

Por eso, cuidado con la nota del Blues cuando
persiste fuera del concierto,
porque no te dejará vivir.
Te saldrá al paso vaya a donde vayas,
asomará los ojos tras todo lo que veas,
alargará sus manos y grabará sus huellas en lo que creas tuyo
y te llamará a gritos en la noche reclamándote,
obligándote a que le prestes atención.
Y si la atiendes, no podrás librarte jamás;
el mundo te dará un vuelco y ya nada seguirá siendo como antes.
Pues encontrarás arcoiris en el barro,
orquídeas en la desesperación,
vibración en el tedio.
Y la exaltación por los hallazgos,
por descubrir lo extraordinario en lo vulgar,
por comprobarte capaz de trasmutar en belleza cualquier cosa,
pueden trastonar tus sentidos y envanecerte
y engañarte
y considerarte poseedor de un precioso privilegio.
Y olvidarte de que las operaciones,
si son correctas,
actúan también inversamente.
Y así, los fantasmas se harán corpóreos
como si un escalpelo los hubiese recortado de tus temores,
mientras que la realidad hará tambalear sus certezas
entre contradicciones y dudas.
Te asaltará la miseria, hilo a hilo, en la urdimbre de todo esplendor
y no te embaucará el vacio con hojarascas
o sombras chinescas
o frases tranquilizadoras.
La complacencia se acabó para ti.
Ya no habrá más tierra firme fuera del asombro o el desconsuelo.
Cuidate, pues, de la nota del Blues porque no hay posible retorno.
Una vez que comprendas que lo perturbador, lo distinto, lo fuera de norma es indivisible de su contrario,
será para ti lo imprevisto ley, lo inseguro referencia y la desobeciencia salvación.
Y nunca podrás elegir una sola casa sin aceptar su doble y asumirlo.
Y esta lucides te desgarrará, te envenenará en secreto;
pero cultivará en tu corazón perlas magníficas.
Por ellas, todo el que no haya dado oídos a la nota del Blues
te envidiará si las muestras
porque no sabe el precio que has pagado, aun a pesar de ti.
Y te despreciará si la ocultas
porque no entiende que quieras soslayar lo que para ti sólo son heridas.
La ünica solución está, quizás, en ofrecerlas,
en inducir al saqueo, a que se las lleven
a que las luzcan
a que comercien incluso.
Porque lo que no puedes hacer ya es negarlas.
Pues sería como si el mundo hubiese soltado las amarras
y los ficheros saltaran por los aires
y los relojes derraman el tiempo sobre los calendarios.
Como si datos, fechas, nombres fuesen piezas sueltas.
Como si los espejos ya ni te mencionaran
ni se empañasen de ti.
Como si nada sirviera para asirse,
para reconocerse.
Sería como hundirse en la desmemoria,
en la falta de sí,
en el insoportable vértigo de no ser.



NOTAS PARA UN BLUES
DOlor por estar contigo en cada cosa. Por no dejar dejar de estar contigo en cada cosa. Por estar irremediablemente contigo en mí.
REcordar que mis monedas no me permiten adquirir.
Que mi deseo no es tan poderoso como taladrar blin-
dajes, ni mi atrevimiento tan hábil como para no hacer saltar la alarma.
Recordar que solo debo mirar los escaparates.
MIedo por no llegar a ser, por ni siquiera conseguir estar.
FÁcilmente lo hacen :
continuara :continuara...
(Ana Rossetti)


Langston Hughes


Sólo porque te amo...


Sólo porque te amo.
Por esa razón
mi alma se llena de color
como las alas de una mariposa


Sólo porque te amo
Por esa razón
mi corazón es una hoja de álamo temblorosa
cuando pasas a mi lado


Harlem


Que ocurre con un sueño aplazado?
Se seca
como una pasa al sol?
O, como una llaga, se transforma en úlcera
para desaparecer más tarde?
Apesta como la carne podrida
O es dulce y crujiente como un caramelo de almíbar?
Quizás simplemente va hundiéndose
como una carga pesada.
O tal vez estalla?

Harlem

What happens to a dream deferred?
Does it dry up
like a raisin in the sun?
Or fester like a sore-
And then run?
Does it stink like rotten meat?
Or crust and sugar over-
like a syrupy sweet?
Maybe it just sags
like a heavy load.
Or does it explode?

El negro habla de los rios

He conocido rios:
(Langston Hughes)

continuara:

Tomas Tranströmer


DO MAYOR
Ultimo párrafo:

Liberada, una música
se fue por la nieve remolineante
a largos pasos.
Todo en dirección al Do.
Una brújula temblorosa apuntando hacia el Do.
Una hora por encima del dolor.
¡Era fácil!
Todos sonreían tras los cuellos subidos.


Jazz-Blues singers

Jazz-Blues singers

Robert Johnson

Robert Johnson
Foto del libro Leyendas de la guitarra de blues -Salvador Domínguez

Robert Johnson

Cuando editaron el sello de Robert Johnson, tuvieron que cumplir con las normas establecidas de la ley seca antitabaco y eliminaron el cigarrillo, tendrían que suprimir también el de la foto de Son House, Keith Richards, Eric Burdon,Eric Clapton,Paul McCartney(Abbey Road)...etc.etc.

Jazz Big Band & Song writers

Jazz Big Band & Song writers
Jazzimiento

Sant Marçal 2007

Sant Marçal 2007
Por todos los Santos !!!

Datos personales

Mi foto
Marratxí, Baleares, Spain
Calvià, 6 Agosto 1951, Artes y oficios artisticos 1976-1978 Primera exposición individual en Xocolat-Palma(1982) Exposiciones individuales en Alcudia, Eivissa, Marratxí, Palma. Colectivas en Palma, Barcelona, Calviá, Deià, Eivissa, Marratxí. exposición itinerante Seleccionado exposició de cartells "Sa Rua" en Palma(1987) 1er premio de dibujo de Associacion de Bellas Arts de Palma.(1992) Seleccionado para elConcurso Internacional de Dibuix de la Fundació Ynglada-Guillot de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, (1994,1995) Ilustrador del llibre Parades en Crestall de Gaspar Caballero (1993) Cartel de XI fira del fang.(1995) Cartel de " Sa Rua " de Marratxí ( 1998 ) Cartel de " Sant Marçal" (2002) Il•lustració para poema "destrossa" del libro "Per a tu" (2000) de Biel Massot i Muntaner. Exposición Individual Abril 2004 RENTADORS DEL JONQUET PALMA DE MALLORCA Cartel de la XIV Fira de Tardor de Marratxí (2009) Centro Cultural la misericòrdia, Palma de Mallorca, marzo 2011